Dia 9: Sa Pa (dia 2)

Hola a tothom!!!

Avui és el nostre segon dia a Sa Pa, aquí al bell mig de les muntanyes al nord de Vietnam. Hem baixat a esmorzar per agafar forces pel dia d'avui, avui ens esperava mama Chi per ensenyar-nos una altra zona d'aquest lloc tan bonic. Així doncs, a les 10:00 ja estàvem davant de l'església, la zona neuràlgica d'activitat d'aquest poble.

I allà ens estava esperant mama Chi per començar a caminar. Avui hem començat el recorregut anant al poble de Cat Cat i allà et trobes un munt de botigues de souvenirs però on, en determinats llocs, pots veure com elaboren els teixits que porten elles, i com es fan la roba. La mama Chi ens ha anat explicant moltes coses sobre teixits i ens ha fet demostracions in vivo de com funcionen totes les màquines que fan servir!

Una de les parts més famoses (sino la que més) del poble de Cat Cat és la seva cascada, i hem aprofitat per a que ens fessin una foto a les 3.

Pel que es veu, els francesos es van assentar en aquest lloc i feien servir les caigudes d'aigua per obtenir electricitat.

També hem pogut veure una demostració de balls tradicionals de diferents ètnies, per un grup de nois i noies. Ha estat molt interessant i he rigut molt amb un que el pobre devia ser o nou o un empanat i no se sabia gaire les coreografies i anava tota l'estona perdut... xD

Hem seguit caminant fins a sortir del poble i en direcció d'un altre poble rural de la zona, i com us podeu imaginar, els paisatges eren totalment espectaculars, com ahir... les terraces d'arròs en mig del bosc són precioses...

I què dir de la mama Chi... ens ha cuidat moltíssim, ha sigut la nostra mare adoptiva durant el dia d'avui. No parava de preguntar-nos si estàvem bé, si teníem gana... i ens anava comprant plàtans i rambutans, tot i que li dèiem que estàvem bé. Devia pensar "a veure si els hi donarà un jamacuco a aquestes, amb la solana que fa". Així que ja ens veieu a les 3 menjant rambutans durant la caminata :)

I ens anava explicant moltes coses, entre elles com s'extreu el tint que dóna el color índigo de la planta i com es fa després per tenyir la roba que després porten o venen i que queden amb el color blau índigo tan característic.

I pel camí ens anàvem trobant cosetes curioses, com uns búfalos d'aigua dins de l'aigua (que estaven ben " a gustico" mentre nosaltres ens torràvem sota el sol xD ) o nens jugant al carrer, com hem anat veient tots aquests dies. També nens que anaven o tornaven del cole i que portaven els pantalons típics H'Mong però les jaquetes les portaven lligades a la cintura o a la mà i només portaven la samarreta curta, és que avui feia una calor... mare meva!

Hem arribat al poblet que ens volia ensenyar la mama Chi i hem anat a veure l'escola, on estaven els nens jugant al pati... què monos!

Mireu quines vistes tenen al costat de l'escola! quin poblet més bonic!!

I allà, al costat del cole hem esperat a que vinguessin les dues motos que ens havien de portar de nou a Sa Pa i mentrestant hem aprofitat per anar menjant més rambutans. Ha estat treure'ls per a que un munt de nens se'ns possesin al voltat, a veure si els hi queia algun :)

Hem esperat uns 20 minutets fins que han arribat les dues motos, però erem 3 persones... així que la Glòria ha experimentat el que és anar 3 persones a una moto! el conductor, ella al mig i a la mama Chi darrere, que com després m'ha explicat, portava una mica com si fos una motxilla, ella l'agafava de les cames i la mama Chi agafava a la Glòria dels braços. Com els vietnamites són tan petitons, han pogut anar els 3 a la moto, tota una experiència!

A l'arribar a Sa Pa ens ha portat a sopar al mateix lloc que ahir havíem esmorzat el Pho i realment sembla que és on sempre dinen ells, sempre està ple de gent local!! i el menjar... boníssim i super barato! com en el trekking estava inclòs el menjar, ens ho ha pagat ella i després ens ha acompanyat a l'hotel ja que volia saber on estàvem allotjades. El per què? doncs perquè com havia vist que ens agradaven molt els rambutans, ens en volia regalar una bossa. Així que ens ha dit que estéssim en tres quarts d'hora davant de l'hotel i que ens la portaria... què mona!!! hem aprofitat per anar a fer un beure al bar de davant del nostre hotel (que ja és el nostre bar! :P ) amb les vistes de totes les muntanyes... i una mica més tard del que ens havia dit ha aparegut la mama Chi en moto amb el seu marit i ens ha portat la bossa de rambutans i ens ha regalat un munt de pulseres... quina dona més bona i més carinyosa!!! si alguna vegada heu de venir a Sa Pa, pregunteu-me pel seu contacte i us el donaré encantada! no us en penedireu segur!!!!

Després hem anat a descansar una mica a l'hotel, ja que després de dos dies caminant estàvem rebentades (i amb agulletes a les cames i al cul!), i quan ha baixar una mica el sol i ja feia una mica més de fresca, hem menjat alguna cosa i hem anat a fer una volta pel centre de Sa Pa. I quina ha estat la nostra sorpresa? ens hem trobat que el centre del poble s'omple de vida de la gent autòctona per a jugar i distreure's! just al costat de l'església hi ha com un amfiteatre on la plaça enfonsada i per arribar-hi has de baixar unes escales que també són els seients. Allà ens hem trobat desenes i desenes de vietnamites jugant a passar-se una pilota semblant a la de bàdminton però una mica més gran i que se la passen amb el peu. I a mesura que anava passant el temps, anava apareixent més gent! la foto que us poso és de just quan vam arribar.

A part d'aquests nois i noies, hi havia un parell de llocs de lloguer d'uns aparells que són com monopatins elèctrics, on puges i segons cap a on fas la força de les cames, va cap endavant, frena o gira (és com un segway però sense manillar). I ens va encantar un nou jovenet que el seu pare li havia donat diners per a que ho provés i el noi anava amb un somriure d'orella a orella continu de lo feliç que anava... què mono!!

Després d'una estona llarga, vam decidir anar enfilant cap a l'hotel a dormir i a descansar una mica les cames!! jejejeje.

Així que... bona nit!