dijous, 24 d’agost del 2017

Dia 10: Sa Pa (dia 3)

Hola a tots!!!

Avui és el nostre tercer i últim dia a Sa Pa. Ja no tenim cap guia contractada així que hem decidit anar pel nostre compte. Ahir vam passar pel centre turístic del poble, que està just al cotat de l'amfiteatre/plaça i com ja havíem fet la ruta que va cap a l'est i cap a l'oest, ens quedava anar cap al nord del poble, que, segons la noia que ens va atendre, era força pla.

Així que hem enfilat cap a munt i de pla no tenia res... xD Hem pujat per la part que semblava el Pedralbes de Sa Pa, tot ple d'edificis i hotels molt més nous i moders que no pas la part de baix del poble. I vinga cap a munt, i vinga cap a munt... xD

I aquí ja hem començat a veure el que vèiem al poble... i és que estan construint i construint i s'estan carregant tota la zona... estan construint mega-hotels a tot arreu, sense cap mena de control, tal i com passava a Espanya fa 25 anys i és una veritable pena... com continuin així, acabaran perdent el turisme perquè per una banda és un lloc extraordinàriament bonic però per una altra, la hiper-construcció se l'acabarà carregant... per a que us en feu una idea, us poso un parell de fotos, però us en podria posar algunes més...



Hem continuat pujant i pujant fins que hem arribat a una zona on hem pogut veure el Fansipan, la muntanya més alta de tot Vietnam. Hem arribat a una zona on para el funicular, que segons ens van dir és el funicular més llarg de tot Indochina, pujant fins al cim del Fansipan (3500 metres) i com feia una calor de mil dimonis, ens hem refugiat del sol a sota d'una torre d'un rellotge i allà hem acabat de menjar-nos els rambutans que ens sobraven d'ahir.


I pel camí ens hem anat trobant plantes de marihuana... xD


Una vegada hem descansat, volíem llogar un parell de motos amb conductor per anar fins a una cascada que hem vist al mapa, la cascada de la plata (si no recordo malament el nom) però no hi ha hagut manera de trobar dues motos (un conductor de moto volia que pugéssim les dues a la seva moto... crec que som lleugerament més grans que la mitjana de població d'aquest país, així que no... xDDD Llavors hem pensat en baixar a Sa Pa per llogar-les allà però quan hem arribat, teníem una gana de mil dimonis així que hem anat a dinar al mateix lloc de sempre, on mengen els autòctons... hem dinat les dues per 4€! (i això que deu ser preu de turista!!).


Després de dinar no hem vist clar anar a la cascada així que hem decidit anar a fer una volta pel poble, i hem anat al seu mercat i la veritat és que és un lloc curiós on es barregen olors de tot tipus. Però el tema de la carn... la tenen a l'aire lliure allà exposada amb totes les mosques, i l'olor que se sent és molt forta. La part de fruita, verdures, etc molt millor!! jejeje





I després, hem donat voltes per la zona del poble que no és la turística, sino on fan ells la vida, ha estat molt interessant de veure! hem passat per algun temple on estaven resant, per botigues on estaven arreglant motos, bars... on fan ells tota la seva vida quotidiana, apartat de la zona turística on l'únic que trobes són hotels, restaurants, botigues on fan massatges i botigues on venen roba de The North Face.


Més tard hem anat a descansar una mica i a pendre algo al bar de davant de l'hotel... sempre anem allà però és que les vistes són impressionants i s'està molt bé! i hem estat xerrant i xerrant... genial!! :) Mireu quines vistes des del bar, que eren les mateixes que desde l'hotel...


I ja quan arribava l'hora d'agafar el bus de Sa Pa a Lao Cai per agafar el tren nocturn de nou, ens hem carregat les motxilles a l'esquena i hem anat cap a la plaça del poble, ja que allà al costat surt el bus de línea que connecta Sa Pa amb Lao Cai. Tothom ens anava burxant per si necessitàvem taxi i anàvem dient que no i que no a tothom fins que un home, al dir-li que anàvem al bus de línea, ens ha deixat els bitllets en el seu mini-bus més baratos que el propi bus... així que... alehop! cap en dins!! allà hi havia ja tres nois madrilenys i ara arribàvem nosaltres dos. I què va passar? doncs que vam mig entendre que havíem de passar a buscar a algú més pel seu hotel, així que a passejar queda dit (sort que anàvem amb molt de temps!) i resulta que després no... vam tornar al lloc d'inici i de sobte, ha aparegut un grup de 6-7 uruguayos i al conductor i a l'altra home que portàvem al bus se'ls hi han obert molt els ulls! jejeje. Així que, ja estàvem plens i començàvem el camí a Lao Cai!! i els paisatges tornàvem a ser espectaculars, com al viatge d'anada (la diferència eren les agulletes que teníem a les cames!! jejeje).

Després d'una horeta hem arribat a l'estació de trens de Lao Cai i allà hem anat a buscar els nostres bitllets a un restaurant (sí sí... havíem de canviar el paper que ens havíem enviat al comprar els bitllets a dins d'un restaurant... tot normal, no?? jejejeje). Com al tren no podríem sopar, hem aprofitat per fer un mos ràpid amb els madrilenys i cap al tren-cocktelera de nou!!!

Dins la nostra cabina també dormia un noi argentí super maco amb el que hem estat xerrant una estona i un noi que no ha obert la boca ni per dir hola.

Ale, a dormir s'ha dit!!!! al compás del cha ca cha, el cha ca cha del tren... xD



3 comentaris:

  1. Quina pena això que expliques de les construccions descontrolades... es tal qual aquí fa uns anys... es guai veure els llocs on ells fan vida... i el que dius del mercat, m'ha recordat a Cuba. La carn tenia molt mal aspecte... Deu ni do la gent que esteu coneixent, no? Molt bé!!

    ResponElimina
  2. La veritat,no us imagino a les 2 pujades a una moto amb un xofer inclòs... El tema dels hotels, efectivament fa lleig al paisatge però així és el capitalisme i si no es sumen al carro...

    ResponElimina
  3. El tema de los hoteles siempre es polémico, porque en el fondo ellos también tienen derecho a sacar provecho de su tierra, aunque sea con turismo. A parte de explicarles las consecuencias, poco más se puede hacer, porque si allí ya no hay trabajo de otra cosa, algo tendrán que hacer para comer ¿no?

    Me alegro un montón que pudiese la cautela y no cogieseis la moto... que susto!!

    Y lo de conocer donde viven ellos siempre está bien, tanto para profundizar en su cultura como para darnos cuenta de lo afortunados que somos.

    El mercado me ha recordado mucho a uno que vimos en méxico (en Mérida creo) que era igual. Un batiburrillo de cosas y lo que peor estaba, la carne, cuya única garantía es que sea fresca poorque no tienen cámaras para almacenarla.

    Y por último el tren, se me hace raro 1) lo de lo billetes en el restaurante ¿no era una estación? ¿no tienen taquillas? 2) el restaurante ¿siendo nocturno y trayecto largo no se puede comer nada en el tren? y 3) que las cabinas sean mixtas (yo pensaba que o cogias cabina entera o si era compartida separaban por sexos)

    :) Un abrazaco a las dos y un besico a la Nune!

    ResponElimina