Dia 14: Can Tho (dia 2)

Bon dia a tots!!!

El dia d'avui ha començat molt d'hora... i per molt d'hora vull dir les 4:30... anem a veure el mercat flotant de Cai Rang, un dels més gran de tot el Mekong. Quan ha sonat el despertador encara era negre nit. Havíem quedat a les 5:30 per pujar-nos a la barqueta del homestay i anar cap al mercat flotant.

Com estem a un afluent del riu, hem hagut d'anar remuntant l'afluent fins al riu principal, passant primer per tot de zones d'àrbols i després els àrbols han anat deixant pas a les cases sobre el riu, on hem vist com la gent anava fent les seves vides allà dins (són cases completament obertes), com descansar, rentar-se les dents...

Després d'una mitja hora, hem arribat al mercat!! sabia que m'agradaria però és que m'ha encantat!!!! tot de gent a les seves barquetes fent les seves compra-venda de tot tipus de coses... hi havia barques amb fruita, amb verdura, barques que eren bars ambulants... espectacular!!!! jejejeje. Ens han exlpicat que hi ha gent que ve de molt lluny per poder comprar o vendre els seus productes, que a vegades tenen hores de trajecte cada dia per a arribar allà! i també ens han explicat que molta gent el que fa és anar al mercat flotant a comprar productes que després s'emporten al mercat de terra i ho venen més car allà. La veritat és que és un lloc fascinant!! de sempre m'han agradat molt els mercats... jejejeje. Us deixo un munt de fotos!!

Després de donar varies voltes a tot el mercat flotant, la nostra guia, l'Anna ens ha portat al mercat de terra. Ha estat molt xulo, amb totes les olors barrejades... i ens ha anat comprant de tot per a que ho anéssim provant: rambutants, una coca feta d'arròs (com no!!), una fruita petita i de color marronós que ja teníem ganes de provar, donuts vietnamites... com encara no havíem esmorzat, la dona ens deu haver vist amb cara de gana!!! jejeje.

Una estona més tard, hem tornat a la barca i hem tornat cap el homestay, on hem esmorzat!! eren les 8:00 del matí i havíem d'agafar forces perquè el dia d'avui només havia fet que començar!! A les 9:00 teníem una altra excursió contractada, aquesta vegada amb bicicleta i el guia era el Tommy. Així que després d'esmorzar i fer una mica el gangul a les tumbones, hem agafat les bicis i hem començat la ruta pels poblets del voltant. I ja us avanço que ha estat espectacular!!! el Tommy ha estat genial, ens ha explicat moltíssimes coses de la gent, la cultura, la religió, etc. de Vietnam.

Però anem per passos: la primera parada ha estat a una escola del poble, la qual tenia dues aules, una per uns 30 nens i l'altra per uns 20-25 nens i ens ha estat parlant sobre el sistema educatiu que tenen a Vietnam... molt curiós tot plegat!

A continuació hem anat a una botiga on fan ganivets de mode completament tradicional... de fet el lloc era una espècie de txabola on tot era completament rudimentari. I allà dins ens ha explicat una de les coses més curioses de tota la visita, i és el fet de com s'anomenen entre sí els vietnamites. Resulta que està molt i molt mal vist que una persona jove li digui pel nom a una persona més gran. Als pares els hi diuen pare/papa o mare/mama però mai mai pel nom, a l'àvia o l'avi el mateix, als tiets els hi diuen tiet 2, tiet 3, etc (mai començant per l'1... no sabia el perquè...). Si el germà és més gran, també segueixen la mateixa norma. Diu que això està tan arraigat que molt sovint no saben ni com es diuen els seus familiars més grans... ell es va enterar de com es deia la seva àvia el dia que va veure la seva tomba... espectacular tot plegat, no us sembla? jo m'he quedat a quadros!!

La següent parada ha estat a una fàbrica (per dir-li d'alguna manera) de vi d'arròs. Estava al costat de la casa dels propietaris i ens ha ensenyat com es fa el vi d'arròs (rice wine o també li diuen happy water). L'hem tastat i mare meva, quin licor més fort!! tot i així, ha fet servir un aparell de color vermell per saber quina graduació tenia el vi, omplia l'aparell aquest amb tot de licor i un medidor pujava fins a marcar la graduació. Tradicional però efectiu!! Allà també hem pogut veure com tenien un parell de tombes just al costat d'on estava treballant l'arròs un home i ens ha dit que això és legal a Vietnam, que de normal pots tenir els teus familiars morts al costat de la casa, allà als sarcòfags i si en algun moment per qualsevol cosa es mudessin de lloc, se'ls haurien d'emportar amb ells. Impactant!

A continuació ens ha portat a la pagoda del poble i ens ha explicat que hi ha pagodes per homes i per dones, i aquella era de dones. També ens ha explicat que si hi ha dones que es queden embaraçades fora del matrimoni (la qual cosa està moooolt mal vist) acostumen a desaparèixer per a que no s'enteri ningú i llavors acudeixen a la pagoda a deixar allà els seus nens i tornen a la seva vida habitual sense haver tacat el nom i la reputació de la familia. I a la pagoda on hem anat, tot i ser molt petita, hi havia 6 nens orfes de mares que els havien deixat allà. Llavors quan arriben a la majoria d'edat als 18 anys, poden triar entre fer-se monjos/monges o bé marxar i fer vida normal fora de la pagoda. I hi havia tant nens com nenes orfes i si la pagoda és d'homes, a la que creixen una mica les noies han de marxar i anar a una altra de dones i a la inversa. La veritat és que m'ha recordat molt a Espanya, quan fa anys s'abandonaven els nens a les portes de les esglésies per les mateixes raons...

Després ens hem dirigit a una fàbrica d'arròs, on reben els Kg i Kg de grans d'arròs i el processen fins que queda l'arròs blanc que es menja. Ens ha ensenyat una safata on hem pogut veure l'arròs en totes les seves fases. Si mireu la foto d'abaix, el que es veu a la dreta és l'arròs tal qual arriba, amb la seva vaina i tot. Seguint un sentit anti-horari, es poden veure les vaines una vegada s'ha tret l'arròs de dins. A continuació (i sempre seguint el sentit anti-horari) estan els grans d'arròs tal qual surten de les vaines, que són d'un color més marronós i que ens ha dit que aquest arròs no el volen per cuinar. Després (i crec que és difícil de veure a la foto) hi ha grans d'arròs que s'han trencat durant el procés i que ens ha dit que es fan servir per fer vi d'arròs, paper d'arròs, coques, etc. La farina més blanca que hi ha a continuació és el que es treu de l'arròs marró per fer-lo arròs blanc i es fa servir per alimentar a alguns animals. La farina més marronosa són vaines triturades i les fanservir per compostatge i per cremar i per últim està l'arròs processat que és el que està al mig. Interessant oi??

En aquesta fàbrica tenen una màquina on posen l'arròs dins les vaines i acaben treient l'arròs blanc però ens ha dit que creu que ja no està en funcionament perquè sempre que va la màquina està parada (a més, tenia teranyines! jejeje) i que el lloc aquest només serveix per emmagatzematge de sacs d'arròs de tot tipus, hi ha sacs i sacs per parar un tren!!!

La següent parada ha estat en la consulta d'un metge de medicina tradicional, que fa acupuntura i els massatges aquests amb pots calents (no sé ben bé si té algun nom en concret...). Ens ha explicat que el metge no cobra sino que la gent que vol els seus serveis el que fa és fer donacions o bé portar herbes o flors medicinals de les seves cases i camps, per a que ell les processi i les pugui fer servir. Hi havia un munt de bidons plens de flors, branques, pells de coses varies però com estaven escrites en vietnamita moltes d'elles no sé el que eren :P

I ja per últim ens ha portat a una fàbrica (de nou, la casa d'algú i que al costat té el seu lloc de treball) de testos de ciment i de plantació de bonsais. Ens ha explicat com fan els testos de diferents tamanys i com al costat tenen la plantació de bonsais o d'arbres que no són bonsais però que la gent pot posar a les seves cases (si no tenen diners per comprar un bonsai). De fet, durant el recorregut i en un dels moments en els que he anat amb la bici al costat del Tommy, m'ha ensenyat una casa que m'ha dit que era d'una familia molt rica (amb negocis a nivell internacional) que tenien un super bonsai just al costat de l'entrada de la casa (casa que estava tota amb un mur al voltant) i que volia dir que tenien molts i molts diners, era una demostració de l'estatut social d'aquella familia.

Aquesta ha estat la nostra última parada així que poc després de les 12:00 estàvem arribant ja a l'hostal... però molt felices!!! a més, hem tingut la sort de ser un grup super reduït (només erem 4 persones) així que l'experiència s'ha fet molt propera!!!! ah, i sense que ens intentessin vendre absolutament res!!!

A l'arribar, hem menjat alguna cosa ràpid i ens hem quedat a les tumbones del bar. I allà ha començat a caure el diluvi!!! i què bonic que estava tot sota l'aiguat que estava caient!!!!

Quan semblava que es calmava i que ja no plouria més en una estona, la Glòria, la Pam (una dona australiana de 76 anys que està viatjant ara mateix sola i que té una energia brutal!!!!!) i jo hem agafat les bicis per anar al poblet on van anar ahir la Glòria i el noi madrileny, el Miguel. El camí, com al matí, ha estat genial... passant per tot de caminets super estrets on tots els nens (i no tan nens!) ens saludaven dient "hello!!" amb un somriure a la boca sempre... i el camí, ple de bambú i palmeres era espectacular! després d'una mitja horeta no arriba, hem arribat al poblet i hem estat fent voltes pel seu mercat... petitó però amb molt d'encant. I passejant pel poble hem vist uns nens a l'escola (tot i ser dissabte!)que estaven formant, tipus militar però a la seva manera i al seu ritme, amb somriures a la boca. Ah, i nens i nenes separats!

Hem seguit passejant i hem trobat un lloc on tenien cocos, així que n'hem demanat 3 i hem estat xerrant una estona molt llarga... i se'ns ha posat a ploure, ens hem esperat una estona fins que s'ha calmat una mica però a l'agafar les bicis ha tornat a ploure molt. Però com no volíem que se'ns fes fosc, hem agafat les bicis i ja us podeu imaginar com hem arribat al homestay... jejejeje. Però res que una dutxa no solucioni!!!

Jo m'he vingut a escriure una estona al blog (que ja tenia molta feina enderrerida! :P ) i de sobte ha tornat a caure el diluvi universal... i ha parat, i ha tornat a ploure... sembla que això no canviarà i que tota la nit tindrem el so de la pluja de fons!!! però a mi ja m'agrada ja!

Bona nit!! demà marxem cap a Ho Chi Minh!!