Dia 3: Hanoi

Holaaaa!!!

Avui hem passat tot el dia de turisme per la ciutat de Hanoi. Ens hem aixecat amb força esforç (els llits són comodíssims i hem dormit del tirón!!) i hem baixat a esmorzar... ens esperaven un parell de bols de Pho, el de la Glòria d'ou i el meu de pollastre... boníssims!! ens agrada molt aquest hotel, la veritat.

Amb les panxes plenes ens hem dirigit a la nostra primera parada: el temple de la Literatura. Avui ja hem vist que el temps no ens acompanyaria gaire i ens ha estat plovisquejant amb més o menys intensitat durant tot el dia, però com la xafogor és molt i molt gran al final ja era igual anar mullades per la humitat de l'ambient, per la suor o per la pluja! xD

Hem passat per carrers plens de botigues, cotxes, motos, clàxons continus, trànsit, gent al carrer... fins arribar al temple de la Literatura. Aquest temple és el més antic de Hanoi (fundat l'any 1070 per l'emperador Ly Thanh Tong)  i està dedicat a la figura de Confuci. Està format per cinc patis rodejats cadascun d'ells per murs i s'hi va accedint per diferents portes guarnides molt boniques. Llàstima que el temps no ens ha acompanyat gaire durant aquesta estona i ens ha estat plovent.

En un dels patis hi ha un conjunt de 82 esteles a sobre de tortugues de pedra que recorden els noms i alguns detalls personals dels sabis més importants del país.

En un altre pati hi ha el temple de Confuci on tot està pintat amb colors vermells i daurats i hi ha les estàtues del propi Confuci i de 4 dels seus deixebles principals. I just abans d'entrar a aquest temple, hi ha un altar que està flanquejat per dues estàtues de grulles col·locades sobre tortugues. Sobre les grulles, s'ha de fer un ritual que és tocar-lis la panxa, baixar per les cames i tocar el cap a la tortuga i després passar-te les mans pel cap. S'ha de repetir això dues vegades i això diuen que és per afavorir la intel·ligència, jo per si de cas ho he fet! xD

Una part que m'ha cridat l'atenció són la torre de la campana i la torre del tambor, que estan situades una a cada cantó (a l'oest i a l'est respectivament)  i pel que es veu aquestes dues torres sempre apareixen juntes a la tradició arquitectònica xinesa.

La veritat és que tot el temple és molt maco (ja havia llegit que era el més bonic de tot Hanoi i crec que no s'equivocaven!), té tot de racons molt macos per anar mirant amb deteniment, té tot de detalls per tot arreu!

Després de donar varies voltes per dins del temple ens hem dirigit cap a la zona del mausuleu i del museu de Ho Chi Minh però de camí ens hem trobat amb la pagoda del pilar únic. És molt petitona però a la vegada és molt bonica i se sosté sobre un únic pilar (el nom no enganya! jejeje) en mig d'un estanc. Pel que es veu és una rèplica ja que els francesos van fer esclatar l'original.

A continuació hem anat a la zona del Mausuleu de Ho Chi Minh, que està considerat com el pare de la patria vietnamita i és un gran heroi al país (de fet, a l'antiga ciutat de Saigón li van canviar el nom per Ho Chi Minh en honor seu). L'edifici està fet de marbre i a dins està embalsamat el propi tiet Ho, com li diuen de manera popular a Ho Chi Minh, però no hem pogut entrar-hi perquè només accepten entrades fins les 10:15... pel que hem llegit a la guia, ell volia ser incinerat i que les seves cendres fossin tirades al nord, centre i sud del país però pel que es veu no li van fer gaire cas.

La nostra següent parada era el temple de Bach Ma, que està en ple Old Quarter. Mentre anàvem cap allà hem pogut anar veient detalls de la ciutat, aquí us en deixo uns quants.

És molt increïble com en un barri tan ple de gent i de soroll et pots anar trobant temples tan bonics com el de Bach Ma, que està entre els carrerons del barri i que té com a figura principal un gran cavall blanc que pel que es veu va guiar a l'emperador Ly Thai To per saber on havia de posar el temple, just al costat on estava contruint la fortalesa de la ciutat.

Com ja començàvem a tenir una mica de gana hem tornat al "carrer divertit" i hem menjat una barbacoa de pollastre i carn amb verdures. Et posen com una mini-barbacoa davant amb un plat recobert de paper de plata i li posen oli i mantega fins que es desfà, i et posen una mica de tot per a que es comenci a fer i després ja continues fent-ho tu... boníssim!!!!

I amb la panxa plena ens hem dirigit ja cap al llac Hoan Kiem, que està al vell mig del centre del barri antic i que és un llac molt gran amb un passeig per tot el seu voltant on pots anar veure gent asseguda als bancs, fent exercici i corrents o simplement fent un passeig. El nom de Hoan Kiem vol dir "espasa restablerta" i sobre aquesta espasa diu la llegenda que l'emperador Le Loi va rebre del llac l'espasa màgica com a ofrena als deus i que aquesta espasa va servir per fer fora els xinesos de Vietnam. Un bon dia, qual l'emperador anava dins d'una barca pel llac se li va aparèixer una gran tortuga daurada que li va treure l'espasa per a tornar-la al lloc on pertanyia.

En una illeta dins del llac hi ha el temple Ngoc Son, al qual s'hi accedeix a través d'un pont d'estil japonès molt bonic. Diuen que dins del llac hi viuen tortugues gegants i que qui aconsegueixi veure-les tindrà sort durant tota la seva vida, nosaltres ens hem quedat mirant però només hem vist peixos... xD Després de pagar l'entrada, hem passat pel pont (llàstima que estaven reformant la porta de l'entrada, ja que tenia pinta de ser molt maca) i s'arriba a la pagoda i a un lloc que és com un mirador just davant de la pagoda on es tenen vistes de tot el llac, la veritat és que és molt bonic. Com a anècdota graciosa, en aquell mirador hi havia dos homes vietnamites jugant a un joc que no sé ben bé quin era (tenia com peces de les dames però es jugava diferent) i hi havia moments en que un d'ells s'enfadava molt amb l'altre... hi hauria algun tipus de trampes pel mig? jejejeje.

La pagoda està dedicada al general Tan Hung Dao i a La To, patró dels metges. Una de les coses més curioses que hi ha dins de la pagoda és una tortuga enorme dins d'una vitrina.

Quan hem acabat la visita a la pagoda, hem anat a veure la catedral de Sant Josep, que està a un carrer paral·lel al llac i hi estaven fent misa. La veritat és que es nota la colonització francesa, a mi m'ha recordat molt a la catedral de Notre Dame.

Passejant per una zona més pija i on els carrers eren més amples (com es notava que ens estàvem separant de l'Old Quarter i anant a una zona més rica) hem vist l'Òpera de Hanoi.

Hem estat fent temps ja que teníem entrades per veure l'espectacle de marionetes a l'aigua que es fa cada dia al costat del llac, a la part nord del mateix. I és que quan parlàvem amb la Judit, una amiga meva de la feina, sobre el viatge a Vietnam (ella també feia Vietnam i Cambodja aquest any) ens en vam adonar que el dia 15 estàvem les dues a Hanoi així que vam dir de quedar per veure el teatre de les titelles! quines coses té la vida, que ens hem de veure a milers de kilòmetres de casa, i va ser genial!!! Així que el Dani (l'amic de la Judit amb el que està fent el viatge), la Glòria, la Judit i jo vam poder gaudir de l'espectacle de titelles que explica històries tant de la vida quotidiana de la gent de Vietnam com llegendes del país (com per exemple la llegenda de la tortuga que us explicava abans) amb música en directe (amb instruments que no sabria ni dir com es diuen). Ha estat genial!!!

Una hora més tard vam sortir del teatre i vam anar a sopar alguna coseta per l'Old Quarter els 4, ens vam poder posar al dia de tot (més ells que nosaltres, ens van donar molts consells i ens van explicar anècdotes del seu viatge, que estava a punt d'acabar) i després a dormir! demà ens espera Binh Binh!!

Bona nit!