Dia 8: Sa Pa (dia 1)

Hola a tothom!!!

Previously on "2santsenquesavietnamicambodja"... (això ja és com a les sèries de televisió... jejeje) ens havieu deixat al tren-cocktelera-Oriental-Impress...

Doncs el tren ja ha arribat i ja som a Lao Cai! ara només ens queda agafar un autobús que ens porti a Sa Pa, que queda com a una horeta de camí. Hem agafat uns tiquets per uns mini-busos que sortien ja i com no, erem les últimes en entrar, així que ens ha tocat anar davant (això ja comença a fer-se una rutina!). I tot ha estat pujada i més pujada! el conductor moltes vegades només podia anar en segona, perquè el mini-bus sino no tirava... i de sobte hem començat a veure els paisatges típics de la regió de Sa Pa, amb aquest verd tan característic de les terrasses d'arròs... què bonic!!!!

Just al baixar del mini-bus hem pogut comprovar el que tothom ens deia que ens passaria a Sa Pa, i és que tu no tries a la guia que contractaràs per fer trekking sino que ella et tria a tu. Quan hem baixat ja ens estava esperant un grup de dones per tal de vendre'ns regals o per oferir-se a ser la nostra guia. Quan ens hem separat una mica del grup, hi ha hagut una que se'ns ha apropat i com ens ha semblat simpàtica li hem dit que sí. Teníem el contacte d'una altra dona que m'havia passat el meu amic Pau, i hem pensat de dir-li a aquesta noia de fer el primer dia i a l'altra dona el segon dia. Així que ens ha seguit fins l'hotel, hem deixat les motxilles (tot i que l'habitació no estava preparada encara, i pel que es veu els de la nit anterior havien tingut juerga! xD ) i ens ha portat a un lloc de dinar on dinen ells (dos phos de pollastre, boníssim!! i tantíssima quantitat que no ens ho hem pogut acabar!).

Hem tornat a l'hotel i la noia estava allà, quan hem baixat de l'habitació per preguntar-li què ens costaria contractar-la la quantitat que ens ha dit ens ha semblat desorbitada... hem regatejat però igualment l'últim preu que ens ha dit ens semblava moltíssim... així que hem demanat fer servir el telèfon als de l'hotel, hem trucat al contacte que tenia (una dona anomenada mama Chi de l'ètnia H'Mong) i ens deixava el trekking durant dos dies a menys del que ens estava oferint l'altra noia per només un dia, així que li hem dit que sí a la mama Chi. I ara havíem de dir-li a l'altra noia que no... i com ens havia regalat una pulsera a cadascuna i ens havia portat al lloc aquest tan bo de menjar (i molt barato!) li hem donat algo de diners i li hem dit que no... ens ha sabut molt de greu a les dues però bueno, ja estava fet.

Així doncs ens hem encaminat cap a l'església de Sa Pa, que és el centre neuràlgic de la ciutat, tothom estava allà, i mentre anàvem cap allà se'ns anaven apropant noies a les quals anàvem dient que no, que anàvem amb mama Chi, que ja havíem quedat amb ella. I quan hem arribat a l'església, se'ns han apropat un parell de noies dient que eren les filles de mama Chi, que una d'elles ens faria el trekking avui. Com ja comencem a conèixer la picaresca que tenen els vietnamites amb algunes coses, hem trucat a la mama Chi per assegurar-nos-en i ens ha dit que sí, que ella no podia aquell dia però que la seva filla ens faria el recorregut i que al dia següent ella vindria amb nosaltres. Així que tot ok!! se'ns han presentat com a Zoe i Cu, i la Zoe, que és la noia que ens faria el trekking aquell dia tenia un nen a l'esquena de 7 mesos i mig... quina monada!! les dues germanes són de l'ètnia H'Mong, tenien 24 i 26 anys i la Zoe ja tenia 3 fills, el que portava a l'esquena i dos més de 2 anys i mig i de 4 anys i mig.

Així doncs, hem començat a caminar i la idea era anar fins a un poble a prop de la casa de mama Chi, passant per varis poblets. Ens ha començat a portar per camins que si no vas amb algú com elles no hi entraries... i quines pujades!! ens posarem molt en forma aquí a Sa Pa!! al principi estava una mica ennuvolat i les fotos no li fan justicia a lo bonic que és el paisatge, d'un verd super intens. I la Zoe ens ha anat explicant cosetes de la seva vida, de la vida allà i de plantes que li anava preguntant la Glòria, quin encant de noia!

Durant tot el camí se't van enganxant nenes molt petites que t'intenten vendre pulseretes i els hi han ensenyat per a que diguin un parell de coses en anglès per vendre-les (one for five, two for ten...) però amb una cantarella, així que es nota que els hi han ensenyat com una cançoneta que van repetint i repetint al teu costat fins a que es cansen i marxen o busquen a alguna altra persona.

Pel camí hem conegut a tres noies que anaven també amb una guia, una ucrainesa, una polaca i una francesa. Havien estudiat a Salamanca així que parlaven castellà molt fluid, i ens hem estat explicant una mica el viatge i tot plegat. Cap a les 12:30 hem fet una parada per dinar, hem dinat amb elles i hem seguit el trekking. I deu ni do les pujades! i deu ni do les baixades!! en algun moment de la ruta, la Cu se'ns va tornar a reenganxar i vam seguir el recorregut les 4 juntes. I la veritat és que aquestes noies són de pedra, són super robustes!! jo anava esbufegant i elles com si res, amb les seves xancles obertes per aquells camins... com es nota que els han fet milers de vegades i que estavan super en forma!

I les vistes... quines vistes!! les típiques fotos que es veuen de sa Pa amb les famoses terraces d'arròs, però amb una intensitat de colors verds espectaculars!! maquíssim!! a més, els nuvols han anat desapareixent i ha sortit el sol, i ja ens veieu a la Glòria i a mi amb la crema de sol, aplicant capes i capes perquè entre el sol i la caminata... no vegis! jejeje. Però valia moltíssim la pena!!!! les terraces d'arròs són espectaculars, la veritat... a més hi ha moltíssim bambú per tot arreu... m'encanta!!! i ens anàvem trobant també amb búfalos d'aigua per tot arreu, i nenes portant-los i guiant-los amb molta destresa.

Cap allà a les 17:00-17:30 hem acabat el recorregut al poblet i ha vingut la mama Chi a conèixe'ns i ens ha portat un munt de rambutans com a regal, jo no l'havia provat mai i està boníssim!! té com una espècie de raïm gros a dins i amb un òs a dins. La Glòria els hi ha comprat un bolsito super maco i ens han regalat un munt de pulseres, quines dones més maques i entranyables!! els hi dèiem que no volíem res, que ho guardessin per vendre-ho però ens han insistit i insisitit fins que ho hem agafat, dient-nos que si ens ho regalaven era perquè ens ho volien regalar... :)

A la tornada ens han agafat unes motos per a que ens fessin tot el camí fins a Sa Pa, jo no veia gens clar haver de tornar caminant tot el que havíem fet! xD I quina experiència això de les motos... jejejeje. Són motos tot terreny!! si fiquem la nostra moto a un lloc com aquest a la tercera pedra fora de lloc se li peta la roda! i aquestes motos aguanten de tot!!! i els cascos, que no deixaven de ser una mica més que cascos de bici i que s'anaven movent tota l'estona cap al darrere. Ara bé, aquesta gent controla molt amb la moto, saben per quina pedra han de passar i per quina no! ara bé, les vistes eren espectaculars!!!!

Quan hem arribat, teníem les cames (la Glòria) i els braços (jo) adolorits... crec que la força que fèiem a la moto per a no caure als bots de les pedres i l'asfalt fet pols ha estat diferent el d'una que el de l'altra... xD

A l'arribar, hem anat a sopar a un restaurant que tenim just al davant de l'hotel (amb unes vistes increïbles de la muntanya!) i cap a l'habitació a descansar, fetes caldo del dia d'avui!!! però molt contentes!!!!!

Una super abraçada a tothom!

PD. Aquí a Sa Pa hi ha 3 ètnies diferents que són les més abundants, els vestits de les quals són diferents i tenen diferents llengues. Pel que ens han explicat s'han repartit els monopolis turístics, una de les ètnies són les que fan els trekkings als turistes, unes les que porten els homestays (hostals per dormir) i les altres són les que fan l'artesania que es veu per aquí... i així ningú es baralla! a part, hi ha més ètnies però ja són minoritàries.