dimecres, 30 d’agost del 2017

Dia 15: Ho Chi Minh (dia 1)

Hola a tothom!!!!

Avui hem deixat el delta del Mekong i aquest fantàstic homestay on hem estat per anar cap a Ho Chi Minh! mentre estàvem esmorzant hem demanat als nois que ens avisessin a un taxi (això estava al mig del no res...) per anar al centre de Can Tho, on està l'estació d'autobusos FUTA que és el que ens havia de portar fins a Ho Chi Minh (el trajecte durava 4h30min). I res, una mica abans de l'hora ens arriba el taxi (bé, no era ben bé un taxi sino com el cotxe del homestay que fa les funcions de taxi), ens pugem i el noi del homestay ens diu que li hem de pagar al conductor 100.000 dongs per persona (uns 4€ al canvi), ens acomiadem d'ell i comencem el camí. I passa el temps, i passa el temps... i no arribem a l'estació... quan havia passat una mitja hora comencem a comentar que deu ni do lo gran que és Can Tho... xD I quan portàvem 45 minuts, la Glòria mira el GPS i estàvem de camí a Ho Chi Minh, feia estona llaaarga que havíem marxat de Can Tho!! li preguntem al conductor i ens diu un "sí, estem anant a Ho Chi Minh, a l'estació d'autobusos FUTA d'allà" i imagineu-vos les nostres cares!!! xDDD Li preguntem que quan ens costarà (la broma) i ens diu que 100.000 dongs per persona... com???? més de 2 hores i mitja de viatge per 4€ per persona en un cotxe de puta mare??? oh yeah!! ens ha sortit rodó!!!! així que res, a relaxar-se!!! jejejeje. El que encara no acabem d'entendre és com els del homestay van entendre que volíem anar a Ho Chi Minh i no al centre de la seva ciutat a buscar el bus... ei, però no ens queixarem pas!!!

Després de 2h i mitja de viatge, hem arribat a l'estació d'autobusos però aquesta ciutat és taaaaan enorme, que encara havíem d'agafar un bus fins a on estava el nostre hotel. Hem intentat que el conductor ens porti (pagant-li una mica més) però ens ha dit que nos sabia on era i no semblava que volgués entrar a la ciutat així que no hem insitit. Així doncs, una vegada allà el google maps ens ha dit que el bus que havíem d'agafar era el número 2 (hem preguntat a 3 persones per allà i una no ens ha entès gens, l'altre ens ha dit un "sí, 2" però creiem que no ens ha entès i una tercera ens ha dit que sí, que era el 2, així que sembla que anem bé!). Hem anat a agafar-lo i no hi havia manera de trobar-lo, hi havia desenes i desenes d'autocars i autobusos! però després d'una estona mirant números l'hem trobat, encara no sortia i el conductor s'estava fotent una migdiada del copón xDDD


Després d'una hora de recorregut (aquesta ciutat és enorme i el trànsit és... com descriure-ho... un caos absolut!!) hem arribat a la nostra parada i l'hotel estava molt a prop. Hem deixat les coses i la nostra primera parada (i parada obligatòria a Ho Chi Minh) ha estat el museu de la guerra. Museu molt i molt impactant... a fora hi ha tot de vehicles i armes que es van servir durant la guerra però la part  impactant és la part de dins, la de l'edifici... hi ha tot d'imatges de fotògrafs de guerra on es poden veure de manera molt visual moments de la guerra, de soldats, de familes destroçades...





I terriblement impactant és la part on expliquen tot el tema del gas mostaça que van ruixar els americans sobre el sud de Vietnam i com va afectar això a la població... desenes i desenes d'imatges de nens, joves i adults amb anomalies de tot tipus per l'afectació que va tenir aquesta arma... és esgarridor... i com ja sabem que la guerra l'escriuen els guanyadors, diguem que les explicacions estan molt esbiaixades cap a un cantó... de fet, quan es parla dels vietnamietes del sud (els que es van aliar amb els americans en contra dels del nord) parlen d'ells com els "puppets" (les titelles), o bé quan parlaven dels fotògrafs de guerra morts que eren del bàndol nord-vietnamita en parlaven com els herois o els màrtirs i de la resta, deien només les nacionalitats i prou.


Després de sortir amb molt mal cos del museu (però realment és visita obligada a aquesta ciutat!), ens hem dirigit cap a la catedral de Notre Dame. És un edifici de l'època de la colonització francesa (a que no us ho imaginaveu?) d'estil neoromànic que es va construir l'any 1863. Sembla que l'estan reformant i no ens han deixat entrar... però fa molt patxoca, la veritat.



Just al seu davant, està l'oficina central de correus, que també és de l'època francesa (com no!) i va ser disenyada per l'Eiffel. La veritat és que és un edifici molt imponent, tant per dins com per fora! una de les coses que més criden l'atenció quan entres és el gran quadre de Ho Chi Minh que hi ha just al davant.



Demà volem fer l'excursió als túners Cu Chi i per arribar-hi s'ha de contractar una excursió, així que abans de sortir de l'hotel hem mirat un parell d'agències amb bones referències a internet per a poder contractar-la. Ens hem dirigit cap a elles i de sobte ens hem trobat als carrers pijos de la ciutat... quins gratacels, quin luxe!!! ens sentíem fora de lloc totalment!! jejejeje. I és que sembla que aquesta ciutat és molt diferent a Hanoi, és molt més cosmopolita, més moderna, és on deuen estar la gran part dels diners del país.


I es veuen molts grupets d'amics que queden per pendre algo als parcs o als carrers (cosa que no es veia a Hanoi), hi ha moltíssim trànsit, i quan dic moltíssim vol dir molt pitjor que a Hanoi (ja ens ho deien ja... "si creieu que a Hanoi hi ha trànsti, espereu-vos a arribar a Ho Chi Minh!"). Ens han comentat que la ciutat té 13 milions d'habitants censats però que s'estima que el número real és de 15 milions i que hi ha un total de 9 milios de motos... imagineu-vos!!! tu comences a creuar els carrers (carrers de 4 o 5 carrils... impensable a Hanoi!) i ells ja t'aniran esquivant... de bojos!!!!

A continuació hem anat cap a l'òpera de Ho Chi Minh, que també és un edifici de l'època de la colonització francesa i que data del 1897. Tota la zona està rodejada grans hotels i tot de luxe!!mare meva, quina diferència amb tot el que hem vist fins ara!


I ja per últim hem anat a l'hotel a dutxar-nos i canviar-nos una mica de roba (fa una xafogor horrible... i anàvem xopes de suor!!) perquè hem quedat amb els bilbainos que vam conèixer al vaixell de Halong!! ens hem anat escrivint i resulta que coincidíem amb ells avui a Ho Chi Minh així que hem anat al seu super hotel amb unes vistes que t'hi cagues de la ciutat!!!! i hem estat prenent algo amb ells allà.


Després hem anat a la part dels restaurants i de la festa de Ho Chi Minh i allà hem sopat i després hem anat a pendre algo mentre fèiem un parell de partides de billar els 4 (Carlos i Glòria contra Aitor i jo... els GPS's del grup contra els no-GPS's i he de dir que els no-GPSs hem guanyat les dues partides... ehem ehem... jejejeje). La veritat és que la zona de festa m'ha agradat molt!!! un gran descobriment! està pleníssima de gent i de vida!!!!! I amb molta peneta ens hem acomiadat de l'Aitor i del Carlos, són uns nois genials!!! (nos volveremos a ver en Barcelona!).

I ja està, hem anat a dormir a l'hotel, que demà ens esperen els túnels Cu Chi!

Bona nit!!!


4 comentaris:

  1. Hombre!!! Otra entrada!!! Ya era hora!! :P

    ResponElimina
  2. Me alegro un montón que hayais tenido tanta suerte en este viaje!! Sólo hay que ver lo del taxi directo desde el homestay hasta Ho Chi Mihn!! 2 horas menos de camino y por solo 4 lerus por persona!! :)

    Lo del museo de la guerra, supongo que será parecido al de Hiroshima... que es duro de ver, pero es algo que no debe olvidarse para que no vuelva a pasar...

    El resto de la ciudad parece curiosa... pero no se yo si con tantos vietnamitas... ¿no es muy agobiante?

    Y obviamente... no podía faltar fiesta!! Vaya parranderas!! :)

    Un besazo y hasta muy pronto!!

    ResponElimina
  3. Guapes!! Que be lo del taxi!!! Jajajajaja!!! Com unes reines!!!
    Deu ni do lo del museu de la guerra... com diu el Pablo, jo també crec que s'ha de veure... Rs van passar ultres pobles, com sempre...
    Que curiosos tots els edificis francesos!!! Que diferents a el que heu vist. Son molt bonics!!
    Ejemmm... Vas enrederida...
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
  4. Vaya, este tipo de visitas en las que ha pasado lo que ha pasado siempre toca la patata. Me recuerda a mi visita al museo de la paz en Nagasaki.
    Un petó guapes (tot i que ara us ho puc donar en directe :P)

    ResponElimina